L'ésser humà és un ser social per naturalesa, des que neix fins que mor. Necessita estar acompanyat, no solament per sobreviure, sinó també per evolucionar.
Quan s'és nen, la capacitat per relacionarse, fer amistats i sentirse acompanyat, és molt
alta, però amb l'edat aquesta capacitat es va perdent, alhora, que anem perdent oportunitats
de relacionarnos, deixem de treballar, de sortir al carrer, de viatjar, ens costa mantenir llargues converses...
En aquest moment, comença un risc a quedarse sols, a la solitud, i el grup més vulnerable a patir-ho, són els ancians. Dins d'aquest conjunt de persones podem trobar alguns factors de risc com la immigració, els problemes econòmics, o les limitacions físiques i
psicològiques.
Encara que la solitud no produeix símptomes externs greus, els qui la pateixen afirmen que es tracta d'una experiència desagradable i estresant, associada amb un important impacte emocional, sensacions de nerviosisme i angoixa, sentiments de tristesa, irritabilitat, mal humor, marginació social, creences de ser rebutjat, etc.
Estar acompanyat no significa deixar d'estar sol
Paradoxalment vivim en una societat on se'ns ofereixen múltiples possibilitats per comunicarnos i, malgrat això, molta gent se sent més sola que mai. I això, és la causa que la necessitat estar acompanyat no significa únicament xerrar i que et sentin, alló que
necessitem és ser escoltats.
Molts ancians tenen familiars que, periodicament els visiten, van a la residència o a la seva casa, es preocupen perquè tot continuiï com sempre, es marxen i pensen que ja han complert amb la seva obligació d’assistència. Uns altres, fins i tot conviuen amb ells, però no els donen oportunitat de ser un membre actiu (dins de les seves limitacions) en la casa. Això fa sentir als ancians encara més sols, ja que no entenen el sentiment que tenen si en teoria estan acompanyats o no.
Soledat en la residència
Com hem dit abans, estar acompanyat no significa deixar d'estar sol, i l'exemple més clar és el dels ancians que viuen en una residència, molts d'ells, tot i sent envoltats de gent se senten sols, i és que en les Residències l'experiència de solitud depèn, en gran manera, del tipus d'assistència prestada, de la rellevància que es dóna a la dimensió social, emocional i espiritual de la persona i dels recursos que s'arbitren per respondre a les necessitats en aquestes àrees de la vida.
Alternatives a la solitud
Actualment els ancians tenen múltiples possibilitats per combatre la solitud. Aquestes són algunes de les activitats que s'ofereixen en la majoria de pobles o ciutats :
● Classes d'educació per a adults com a pintura, escriptura creativa, manualitats, internet, etc.
● Activitats comunitàries diverses: esports com la natació o jocs com la petanca.
● Activitats organitzades per l'església local.
● Participació en sortides organitzades per associacions locals, excursions, vacances, visites a museus, al cinema o al teatre, etc.
● Activitats amb altres ancians com a vacances o assistència a cursos de la Universitat per a la tercera edat, etc.
● Grups de suport de pacients amb determinades malalties
La tercera edat és una altra etapa de la vida, que hem de gaudir, i sobretot compartir, hem de cercar opcions per no sentir-se
sol, i aprofitar les oportunitats que t'ofereixen per establir noves relacions.
